“Sempre havia volgut crear un projecte a on hi pogués participar la gent que estimo”

Entrevista a Anna González, ‘l’alma mater’ de l’editorial La Veronica Cartonera

Per Abel Lacruz, 3 de maig de 2014

Quan l’Anna González acabava el que en aquell moment era el seu últim projecte, que tractava sobre comunicació i residus 2.0, va decidir invertir el seu temps en un nou projecte. Era el nadal 2012-13, “Estava buscant alguna cosa de residus i passa allò que buscant una cosa n’acabes trobant una altra. Vaig descobrir que una tal Eloísa Cartonera va guanyar el premi ‘Príncep Claus’, vaig començar a investigar i em va semblar extraordinari”.

Eloisa Cartonera és la primera editorial cartonera, creada a l’Argentina fa 11 anys, en plena crisi del corralito, quan el paper havia pujat moltíssim, s’havien de presentar a una fira de poesia i se’ls va ocórrer utilitzar caixes de cartró. Altres editorials pioneres en la utilització de materials reciclats són La editorial más colorinche del mundo. Ràpidament van anar més cartoneres, especialment a Amèrica Central i del Sud.

La Veronica cartonera es troba, on si no, a la Plaça de la Verònica, a la confluència entre el carrer d’Avinyó i el de Cervantes. Presideix la plaça un edifici d’estil neoclàssic molt vingut a menys: l’antic Bolsín. Sembla mentida que el barri Gòtic contingui obres d’art tan grans i que no se’n faci ús. Una part del seu sostre interior va caure a principis de 2010, van traslladar l’Escola de Disseny i Art i des d’aleshores resta tancada i fent-se malbé. L’Anna González ens rep vestida amb una preciosa túnica color burdeus d’inspiració aràbiga i complementada amb un ampli somriure que es fa més intens quan parla de les coses que l’apassionen, com ara el Barri Gòtic o la literatura.

Les Veròniques es reuneixen cada dijous per fer a mà les portades dels llibres

No és per casualitat que una editorial que té com a missió l’edició artesanal, el reciclatge de materials i la promoció d’escriptors fora dels circuits editorials comercials, tingui la seva seu en un preciós i antic pis situat a l’edifici del davant de l’antic Bolsín, i una de les seves efígies és la Verònica, símbol de la victòria. Una de les espaioses estàncies de l’Anna González Batlle serveix com a taller i sala de reunions de ‘les Veròniques’, així és com s’autodenomina el grup de dones, comanades per ella mateixa, que es reuneixen cada dijous i es dediquen a la producció dels llibres tot prenent un te: “No hem comptat quantes hores porta fer un llibre. Però intueixo que són moltes. Hi ha tapes que porten molta feina, més d’una hora o dos, i d’altres més senzilles. Nosaltres som una cartonera de gent sènior. Les cartoneres normalment estan lligades a gent jove, i nosaltres tots som, com a mínim, cinquantons”.

A part d’aquesta diferència d’edat existeixen també d’altres: “No és el mateix promocionar la literatura a Barcelona que a Panamà. Per començar, perquè nosaltres tenim una xarxa de biblioteques que no la tenen gairebé enlloc. A Barcelona hi ha 950.000 persones amb carnet de biblioteca. El llibre és un producte car però aquí no n’estàs exclòs per causes econòmiques o socials.” Però entre les cartoneres sudamericanes i la Verònica hi ha també molts punts en comú: “Ens uneix que les tapes són de cartró, que cada tapa és diferent de l’altra, que els autors cedeixen els seus drets i sempre es es fa copy left, i la voluntat de promoció de la literatura”.

Clic per veure l'àlbum

Clic per veure l’àlbum /Fotografies: Abel Lacruz

La responsable de La Veronica Cartonera considera que, analitzat des d’un punt de vista ampli, la situació del món editorial a Catalunya no es pot considerar dolent: “Hi ha moltíssimes editorials, cada cop nexien editorials més petites, més noves. Estan tancant llibreries però també n’estan naixent moltes. Les nostres condicions són molt millors que la d’altres països a on el llibre és un producte de luxe, a on publicar és molt difícil per a un poeta o un novel·lista. Per això moltes de les cartoneres fan una funció més social que la nostra”.

La Veronica Cartonera és un projecte d’amistat i d’amor per la literatura: “Sempre havia volgut crear un projecte a on hi pogués participar la gent que estimo, cadascú segons les seves capacitats. Vaig convocar un sopar d’amics i amigues i els vaig plantejar el tema. Alguns van dir que era molt molt bona idea però que no, i d’altres s’hi van apuntar i encara hi participen. Bàsicament és fer quelcom de forma col·lectiva i passar-nos-ho bé.”

“La condició que em van posar els membres de La Veronica Cartonera va ser ‘si no ens ha de costar un duro, tira!’ “

El següent pas va ser decidir què editarien, és aleshores quan van decidir convocar un premi de novel·la curta i de poesia i publicar els guanyadors. Volien que fos en català o castellà i donar a conèixer cares noves, especialment autores i autors menors de 35 anys. De català van rebre pocs originals, per això van donar el premi a obres en castellà, tot i que “tenim la voluntat de ser una editorial catalana i especialment lligada a la ciutat de Barcelona i al Barri Gòtic. Encara no som l’editorial que volem ser. A més de literatura, ens agradaria fer assaig lligat a la ciutat i també cuidar el tema de les dones.”

Tot i utilitzar materials reciclats, l’economia és un aspecte fonamental. A La Veronica Cartonera li agradaria poder imprimir amb tinta ecològica i paper reciclat certificat, però els preus s’escapen de les seves possibilitats. De moment imprimeixen en copisteria amb paper reciclat estàndard: “Com ens financem? No tenim un duro. No volem subvencions, però sí poder utilitzar l’espai públic per a donar-nos a conèixer. La condició que em van posar els membres de La Veronica Cartonera va ser ‘si no ens ha de costar un duro, tira!’. Vam posar en total 500€ i de moment ja els hem recuperat, però continuen al calaix, perquè hem de continuar comprant materials com ara la guillotina i un programa informàtic per a editar els textos. Una altra discussió va ser ‘a quant venem els llibres?’, això són moltes hores de treball, però com que no ho fem per diners, al final vam decidir que 10€, els autors de les editorials cartoneres cedeixen els drets d’autor, sempre es fa copy left. […] Les bases del concurs estableixen que se’n fa una primera edició de 60 i que l’autor en rep 10”.

D’idees els en sobren, potser el què falta és temps per a portar-les a terme. Tenen un nou projecte juntament amb una artista visual i plàstica que tindrà com a protagonistes les escriptores i es dirà ‘escrit a la sorra’. “L’altre dia la catedràtica emèrita de sociologia de la UAB, Marina Subirats, deia ‘sembla que els homes escriguin en marbre i que les dones hagin escrit sobre la sorra, que qualsevol cop d’aire ho esborra, per tant la memòria de les dones és encara més feble’. El llibre tindrà formats de plegat molt original, hi haurà uns 60 noms de dones del segle XX, cadascuna amb una il·lustració feta per ella, amb peus de foto en català, castellà i anglès, i amb un codi QR que portarà a una web on hi haurà tota la biografia.”

L’Anna adment que portar una editorial, tot i que sigui de dimensions modestes com ara La Veronica Cartonera, implica molt d’esforç: “Això de la cartonera dona molta feina, a vegades dic ‘ho engegaria a fer punyetes’, però ara que comencem a emergir, és un compromís i a més et permet conèixer gent nova i molt diferent dels àmbits en els que normalment em relaciono. Jo, n’estic encantada”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s