Reinventar-se o morir

El tracte proper, l’especialització i una bona agenda cultural, eines clau dels llibreters per sobreviure a la crisi

Per Núria Garcia, Carla Genís, Cristina González i Abel Lacruz,  26 de maig de 2014

En els últims anys han tancat o s’han desplaçat força llibreries pel venciment dels contractes de lloguer, per dificultats del grup empresarial del qual formaven part o estrictament per la crisi de vendes, com a conseqüència de la caiguda general del mercat del llibre o dels problemes de model del propi negoci. Les llibreries més característiques i reconegudes de Barcelona estan veient transformada la seva situació. La crisi econòmica, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), els canvis estructurals de les editorials, la manca d’hàbit lector i les noves formes d’entreteniment són els causants de la situació d’inestabilitat en què es troben. En l’últim any, el 16,4% de les llibreries ha tancat. El canvi de model de negoci a què s’estan veient sotmeses les obliga a mudar-se, reinventar-se com a espais culturals o, en últim cas, tancar.
Canuda

Façana de a desapareguda llibreria Canuda // Foto: Abel Lacruz

El 2013, segons  l’INE, l’edició de llibres va caure un 19%, 223,686 milions de llibres menys que en 2012, afectant a les primeres edicions (- 15%) i a les reedicions (- 31%). L’edició impresa també ha caigut un 32% en els últims cinc anys, mentre que s’aposta per la edició digital que arriba a representar el 26% del total, segons la Panorámica de la Edición de Libros en España.  Un altre factor desencadenant de la crisi econòmica i que afecta al mercat editorial ha estat la pujada dels preus dels llibres com a conseqüència de la pujada de l’IVA. El 2013, la pujada va ser de 0,65 €, la pujada més elevada dels últims onze anys. D’aquesta manera, el preu mig dels llibres se situa en 14,52€.

A més de les petites i les mitjanes empreses, grans grups editorials també s’han vist afectats. Enciclopèdia Catalana va tancar l’1 de febrer de 2013 Proa Espais, una de les llibreries barcelonines amb major presència de llengua catalana, després de vuit anys al carrer Rosselló. El Grup va tancar l’exercici de 2012 amb unes pèrdues de 500 mil euros i un nivell de facturació de 22 milions d’euros, un 11% inferior a l’any anterior. Aquest tancament va ser fruit d’un ERO de reestructuració de l’empresa.

Estan en crisi les llibreries? Opinió de Jaume Ciurana, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona:
 
Un altre front obert amb què es troben les llibreries és el baix índex de lectura que té la societat actual, a causa, en part, de les noves formes d’entreteniment. Tot i que el 92% de la població espanyola sap llegir i el 88,6% declara llegir de forma habitual, els llibreters es queixen sobre els índex de lectura de la societat: “La gent no llegeix, aquest és el problema de fons. Aquí tenim un problema que no se soluciona d’avui per demà i que està vinculat al tema de l’educació”, afirma Xavier Cortès, propietari de la llibreria Memòria.

Les possibilitats d’oci sorgides arran de la cultura 3.0 en tenen part de responsabilitat. Tot i que el nombre de biblioteques (227  al 2013) i l’assistència a elles (25% de la població assisteix de forma habitual) creix, la lectura se situa en octava posició per ordre de preferència  pel que respecta a activitats realitzades durant el temps lliure.

Montse Porta: “A finals de 2014 hi haurà una hecatombe total perquè tot els negocis antics patiran una pujada del lloguer”

EL TRASLLAT COM A OPCIÓ

Les llibreries barcelonines han hagut d’afrontar la difícil situació dels darrers anys amb una gran capacitat d’adaptació i esforç. Moltes vegades s’han vist abocades a renunciar a un dels principals trets d’identitat de tot negoci: el seu emplaçament. Diferents factors econòmics i legals han motivat aquestes mudances forçoses que en alguns casos estan servint per a garantir la continuïtat de la llibreria però en d’altres només ha aconseguit allargar-ne la seva vida durant un cert període.

Miquel Benavent, director de la desapareguda Excellence, explica que la llibreria que dirigia va canviar d’ubicació per un motiu ben clar: la crisi. El 2010, dos anys després de l’inici de la devacle econòmica, el propietari d’Excellence va decidir marxar del local en propietat a Rambla de Catalunya cap a un altre de menors dimensions a Balmes amb Travessera de Gràcia.

Si la crisi econòmica no suposava prou mal de cap per al sector, moltes llibreries han patit l’augment de preus del lloguer que la LAU ha propiciat. La LAU donava una moratòria per adaptar els lloguers fins a desembre de 2014 o, en cas contrari, els negocis haurien de canviar d’emplaçament.

Montse Porta, la propietària i actual directora de la llibreria Jaimes, present al Passeig de Gràcia des de 1951 i un dels establiments que ha hagut de canviar la seva ubicació, considera que “La gent que va decidir esperar-se fins a esgotar la data límit es troba a l’aire. Per a mi, a finals de 2014 hi haurà una hecatombe total perquè tot els negocis antics es veuran abocats a una modificació de lloguer que al meu entendre difícilment podran assumir els comerços que pagaven una renda antiga”.

Jaume Ciurana: “El públic àvid de comprar llibres avui no el trobem al Passeig de Gràcia sinó en els barris amb una major densitat de població”

Des de l’Ajuntament de Barcelona es valora la capacitat gestora dels propietaris. Segons Jaume Ciurana, Regidor de Cultura: “Que la LAU existia, ja se sap. Per tant, hi ha moltíssimes llibreries que han fet els deures, que han negociat amb els propietaris les pròrrogues dels contractes de lloguer, que han negociat unes condicions i que, per tant, continuen. D’altres potser han fet els deures i no han pogut, el propietari tenia una altra idea”. El Regidor Ciurana no considera que traslladar el negoci impliqui necessàriament una pèrdua quantitativa o qualitativa: “Marxar del Passeig de Gràcia és anar a la perifèria? Doncs no ho sé. Probablement el públic àvid de comprar llibres avui no el trobem entre els veïns del Passeig de Gràcia principalment sinó en els nuclis més dinàmics de gent més jove o de gent més gran, en molts barris amb una major densitat de població”.

Montse Porta considera, en canvi, que la ubicació sí és un factor molt important en el seu cas: “El canvi d’emplaçament del Passeig de Gràcia al Carrer València 318 ha suposat una baixada del nivell de vendes evident, la quantitat de pas de persones ha baixat molt. S’ha de refer el circuit dels nostres clients i dels futurs incloent-nos dins els circuits de passeig. De francès, la nostra especialitat, ens mantenim, però de català i castellà hem deixat de vendre bastant”.

Mentre que la Regidoria de Cultura considera que en una societat de lliure mercat l’Ajuntament no pot ni està en condicions d’influir directament en qüestions de lloguers o emplaçaments excepte per qüestions estètiques, els llibreters troben a faltar un suport municipal específic sobre la LAU i el trasllat forçós dels seus negocis que en d’altres ciutats europees com ara París sí es duu a terme mitjançant la facilitació de locals de lloguer al centre o a barris històrics per a negocis de proximitat com ara llibreries.

Preguntats sobre el suport institucional rebut, Miquel Benavent deixa anar un sorneguer “En quin món vius?” i Montse Porta afirma que “En la decisió de canviar d’ubicació no ens vam sentir acompanyats. Ho hem fet tot sols. Tot. Des del principi fins al final.” Però sí en valora el suport des del punt de vista mediàtic: “Quan vam inaugurar, l’Ajuntament va venir. Això ens va donar un suport i una repercussió mediàtica que hem agraït molt. També hi ha una línia de subvencions, molt petites, que dóna la Generalitat i que també agraïm.”

OBRIR UN NEGOCI: LLIBRERIES ESPECIALITZADES

Tanquen els negocis centenaris, les botigues autèntiques, mítiques i llegendàries. Tanca Catalònia, tanca Canuda,  Documenta està en ple trasllat i la llibreria francesa Jaimes ja ocupa des de l’abril del 2013 el nou local situat al carrer València. Després de comprovar que la supervivència de les llibreries emblemàtiques de Barcelona està en perill, no tot són cares negres al negoci. Altres projectes estan naixent o tot just acaben de començar amb energia i il·lusió, canviant el mapa de llibreries de referència a la ciutat.

A Gràcia hi ha una trentena de llibreries escampades pels carrers, que gràcies a la seva diversitat temàtica i de gènere, l’especialització del seu catàleg i la proximitat entre totes elles, han convertit el barri en una vila de llibres on els lectors poden trobar una oferta amplíssima de material.

Un dels casos és el de la llibreria Memòria, un projecte nou que té local a la Vila de Gràcia, regentat per Xavier Cortès i Mireia Gispert, amb la idea “de complir un somni romàntic que teníem moltes ganes d’encetar”. Lluny de voler rebre l’exclusivitat de llibreria especialitzada només en història, però sí la voluntat de tenir una certa orientació cap aquest tipus de llibres i que se’ls reconegui per aquesta vocació -i d’aquí el nom- “No ens volem encasellar en un tema molt concret”, afirma Cortès.

Mireia Gispert, a més, afegeix: “Triar la ubicació de l’establiment també és clau. Hi ha un model que pot ser el generalista de llibreria, aquell que s’ubica en una zona de la ciutat perquè pot abastir una població potencial”. Tant Gispert com Cortès reconeixen que allò que pretenen és que no només hi vagi a comprar la gent del barri, sinó també d’altres llocs: “per això és important tenir una certa centralitat urbana i Gràcia la té”.

Per a Cortès la proliferació de llibreries a Gràcia no és un problema, els negocis no competeixen perquè cadascun té la seva singularitat i col·laboren entre sí. Aquest model de singularitat queda agrupat a l’Associació de Llibreters de Gràcia, on formen part al voltant d’unes 35 llibreries. “Gràcia és com una gran llibreria en què cada negoci és una secció”, assegura Gispert.

Xavier Cortès: “Les llibreries de Gràcia no competeixen entre elles, sinó que col·laboren. Han creat una Associació de Llibreters de Gràcia”

La Impossible és un altre exemple de noves llibreries que va obrir el 2013 al carrer Provença gràcies a l’empenta de l’Olga Federico, la Mireia Perelló i en Tono Cristòfol, tres extreballadors de la llibreria Proa Espais. Van decidir d’obrir un nou local que continués especialitzat en obres de llengua catalana i literatura. I és que les petites llibreries especialitzades cada cop estan guanyant més -sis de cada deu són petites-, i les llibreries mitjanes, les més nombroses fins ara, han patit una gran davallada. El propietari de La Memòria especifica: “És evident que hi ha un context de crisi que afecta al consum, però diria que les grans i mitjanes llibreries pleguen perque tenen una estructura de costos fixos molt alts i problemes d’endeutament greus”.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Per tant, no es parla de supermercats literaris. l’Informe de Hábitos de Lectura y Compra de libros en España constata que els consumidors prefereixen comprar en llibreries en comptes de fer-ho en grans superfícies o hipermercats. Les llibreries concentren el 54,4% del total de vendes de llibres, facturant 1.350 milions d’euros anualment. I és que els consumidors prefereixen adquirir un llibre en un lloc on l’atenció per part del dependent sigui més especialitzada i li pugui recomanar i assessorar d’una manera més enfocada a les seves necessitats.

Tanquen les llibreries que són grans zones de venda de llibres. El que la gent busca són aquests petits establiments d’ofici on el llibreter es preocupa per la literatura, llibreries especialitzades, espais que atrapin al lector i que aportin un valor afegit. Tal com diu el director d’Excellence: “El problema de les llibreries és la concentració que s’ha fet de les multinacionals del sector, tipus Planeta. Es mengen tot. La única solució viable és especialitzar-se com, per exemple, a la Barceloneta les llibreries de novel·la negra, o llibreries de segona mà combinades amb altres coses que ofereixin bastantes temàtiques diferents que puguin atraure a bastanta gent”.

NOUS ESPAIS CULTURALS

Un altre concepte diferent al de l’especialització i la ubicació que està sorgint dins el món de les llibreries, i que també podria ser una opció de futur, són els locals reinventats. Aquests negocis incorporen agendes culturals molt complertes: “Ja hem fet alguns actes, sobre tot literaris com recitals de poesia i presentacions de llibres”. Tot i això aquests actes ja no són suficients per cridar l’atenció. Qualsevol llibreter avui en dia sap que ha de manegar-se-les perquè la gent entri als negocis. Han d’intentar tenir algun tret distintiu que les faci diferents. La Impossible, per exemple, fa presentacions i clubs de lectura, i tallers infantils. Ho organitzen amb coordinació amb els editors, i segons diuen, la resposta del públic “és bona”. És per això que la gran majoria de llibreries barcelonines ja té una oferta de lectures organitzades, recitals, presentacions, exposicions o combats poètics. Fins i tot, hi ha negocis que van més enllà i decideixen combinar la venda de llibres amb altres iniciatives com una cafeteria. És el cas de l’Espai Capra. Guillem de Jòdar tenia una llibreria de segona mà per internet des de feia 4 anys -Llibres Capra-, però “com que la llibreria per si sola no donava per massa” –explica de Jòdar-, “se’m va acudir la idea de muntar una llibreria amb un cafè-bar i construir un espai cultural a on poder fer diverses històries”.

Els locals reinventats ofereixen altres sereveis complementaris al de la venda de llibres, per exemple, llibreries que comparteixen local amb cafeteries

Espai Capra // Foto: Cristina González

Espai Capra // Foto: Cristina González

D’aquesta manera, aquestes llibreries es transformen en una mena de centres culturals, on a més de poder comprar un llibre i seure a fullejar, et serveixen un cafè, una infusió o una cervesa, al gust del consumidor. No obstant, la Mireia Gispert, de La Memòria, té clar que es tracta d’un altre model de llibreries perquè implica que alguns dels treballadors ha d’estar dedicat a oferir els altres serveis que es prestin, en aquest cas el de cambrer.

Racons on poder llegir, prendre un vermut, veure exposicions, escoltar la presentació d’un llibre… Inclús un concert de jazz. Com si fossin ateneus alternatius arrelats als barris de la ciutat: “Sobretot el que ens interessa és atraure a la gent del barri de Poble Sec per fidelitzar un públic i mantenir un contacte amb ell”. El mateix pensen els propietaris de la llibreria gracienca La Memòria sobre fidelitzar els clients coma a objectiu principal: “Si algú entra aquí a la llibreria, s’hi troba a gust, pensa que l’espai és agradable, la música que escolta de fons li agrada, té una cadira per poder seure, el que li puguem recomanar ha estat encertat, i la manera com tenim distribuïts els llibres li crea complicitats… doncs aquesta persona tornarà”. El més important, per tots ells, a part de saber els llibres que vénen i conèixer els llibres que es tenen, la clau està en oferir un bon servei. “Les llibreries no desapareixeran, tot serà més polivalent. No desapareixeran mai, igual que els llibres en paper. El futur és anar a coses polivalents, espais on hi hagi una mica de tot: llibres, cultura, menjar, veure, teatre…”, diu el propietari de Capra.

Amb aquestes iniciatives, el sector llibreter de Barcelona està abandonant el model de venda ens grans superfícies com per exemple FNAC o El Corte Inglés, per tornar al model clàssic en què el contacte entre llibreter i comprador és molt més proper i acollidor. “Van sortint llibreries petites que econòmicament són més flexibles, i on els costos fixos d’obrir una llibreria són més baixos”, diu Xavier Cortès de La Memòria. A més, algunes incorporen el bullici cultural, quedar amb amics i poder compartir estones discutint sobre novel·les, prendre alguna cosa… Aquests tipus d’establiments tenen punts en comú: l’encant de voler establir lligams amb el lector i donar un valor afegit a la literatura que venen, la implicació dels lectors, fer de la llibreria el punt de connexió per fer que el llibre sigui una experiència molt més forta que el simple fet de llegir.

 

Enllaços web d’interès:

ARA.CAT:  Tanca la llibreria Proa Espais

El Periódico.cat: La llibreria Jaimes inicia una nova etapa en un nou local

Tancament llibreria Canuda: instal·len un Mango a l’antic local

Nova Documenta: procés de construcció i trasllat del nou local a Pau Clarís

Gremi de llibreters de Catalunya

Gràcia és el nou barri de les lletres

Llibreries de debò: article de La Vanguardia

La Impossible, nova llibreria a Barcelona. Connexió amb BTV

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s