Testimonis

“Tots som actors del gran teatre del món”

Entrevista a Pere Olivé, un dels referents a Catalunya i Espanya de la tècnica editorial i la il·lustració

Per Cristina González i Abel Lacruz, 6 d’abril de 2014

Abans de l’hora fixada, en Pere Olivé ja es troba al Café Vienés de l’Hotel Casa Fuster. Olivé és tot un referent en el món del còmic i la il·lustració. A més de treballar al TBO o a Patufet, ha estat el director d’art de l’editorial Planeta durant més de dues dècades. Té una energia i una conversa inesgotables. La seva memòria és prodigiosa, ha viscut molt i ha conegut quasi tothom que ha estat algú a Catalunya i España en les darreres dècades. Quan repassa la seva biografia, sempre té com a referents cronològics les tècniques d’il·lustració, composició i fotomuntatge de cada època. Però no només l’apassionen les arts gràfiques sinó que també és i ha estat un gran rapsoda i s’ha dedicat al teatre amateur –va coincidir amb Núria Feliu i Mario Cabré– i a la ràdio. És un home polifacètic amb una enorme passió per l’art i per la vida.

Exlibris BCN: Quan va començar la teva passió pels còmics?

Pere Olivé: Jo he llegit còmics, com tota la gent de la meva edat, des que era petit. El TBO, el Pulgarcito… M’agradaven molts tebeos argentins que llavors es venien. M’encantava La Codorniz. M’agradaven molt les olors i les lletres. Recordo que li deia a la meva àvia, que era valenciana, “M’agradaria rotular i fer unes lletres grans, moltes molt grans i moltes molt xicotetes. Rotular tebeos i rotular aquests pergamins que fan los frailes, jo vull ser fraile per rotular pergamins.” Tebeos com els de Roberto Alcázar y Pedrín o els capitans tan valientes y guerridos, no m’atreien massa. Yo confieso, si me ve algún lector me maldecirán el esqueleto, que, com a lector, abans de maquetar tebeos de superherois no me n’havia llegit cap, no m’agradaven.

(más…)

“SENSE ENTENDRE EL PASSAT, NO PODEM COMPRENDRE EL PRESENT”

Entrevista a Joan Esculies, escriptor, periodista i historiador català

Per Carla Genís Martí, 27 d’abril del 2014

Falten un minuts per començar la presentació del seu llibre 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, però Joan Esculies es mostra seré mentre observa la porta de la llibreria del Museu d’Història de Catalunya, on els llibreters estan acabant d’enllestir els últims detalls de l’acte. Optem per asseure’ns en el banc que hi ha en un dels passadissos del museu. En concret, ell escull aquell lloc on pot continuar mantenint la vista cap a la llibreria. Tot i estar tranquil, no vol que res falli durant la presentació de la seva obra.

Imatge

L’autor de 12.000! Els Catalans a la Primera Guerra Mundial, minuts abans de començar la presentació del seu llibre a la llibre del MHC.
Fotografia: Núria Garcia

(más…)

“No sóc llibreter, sóc un lector més”

Entrevista a Jordi Duarte, llibreter de Taifa

Per Núria Garcia, 24 de març del 2014

L’aparença d’en Jordi Duarte no correspon a la imatge que tots tenim en ment del típic llibreter que treballa en una llibreria de barri, i de Gràcia encara menys. No és que hi hagi manuals sobre els aspectes que hagin de tenir les persones d’un ofici concret, però en Jordi mai hauria semblat llibreter. Als seus 38 anys podríem treure-li’n ben bé 10 i pensar que encara es manté jove. “Us heu quedat sorpreses per l’edat, oi?”, pregunta sistemàticament com si fos un tret especial de la seva personalitat. Abans de parlar amb ell entrem a la llibreria encuriosides per veure el subjecte de la nostra cita. Al barri “bressol” de la cultura de Barcelona, Gràcia, a escassos metres dels cinemes Verdi hi ha Taifa, una de les llibreries simbòliques de la zona pel seu gènere, però que ha sabut contenir el cop de la crisi. A dins hi ha un ambient tranquil, no gaires persones remenant els prestatges. Un home de mitjana edat, el Roberto, està a la caixa cobrant un llibre i ens senyala en Jordi. La cara de desencaix és inevitable, no esperàvem trobar-nos un perfil de llibreter de barri acomodat amb un aire tan jovial, com descuidat i revolucionari a la vegada. El Jordi ens busca un racó, prenem una de les taules i cadires que hi ha –per aquells clients que vulguin passar una estona llegint i fullejant- i comencem. “Als 18 anys tenia clar que volia ser llibreter. Volia estudiar alguna cosa que m’introduís al món de la literatura i la història de la literatura” explica. Amb la llicenciatura de Filologia Hispànica i Gallega sota el braç, fa 20 anys, només tenia en ment conèixer llibres. “Les sortides que tenia coma professor o estudiós quan vaig acabar d’estudiar no m’interessaven gens”, afegeix. Va arribar a Taifa fa 11 anys perquè necessitaven personal, i com ja havia guanyat experiència en altres llibreries el van agafar.

Jordi Duarte a la llibreria Taifa. Des dels 18 anys ja va tenir clar que volia ser llibreter. Fotografia: Carla Genís

Jordi Duarte a la llibreria Taifa. Des dels 18 anys ja va tenir clar que volia ser llibreter.
Fotografia: Carla Genís

L’experiència que ja tenia en altres llibreries el va ajudar a entrar a Taifa

(más…)

“Som animals que hem nascut per explicar històries”

Entrevista a Pau Pérez, director i professor de l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès

Per Cristina González del Campo, 24 de març del 2014

Les prestatgeries plenes de llibres envolten la sala on en Pau Pérez, director i professor de l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès, ens ha concedit la cita. La seva camisa texana i el seu estil desenfadat ajuden a crear un ambient harmònic on poder parlar de tot. Les cadires perfectament posades i la llum que penetra pel gran finestral deixen pas a un ambient càlid i acollidor on poder mantindré una conversació generosa i afable.

“La literatura és vida, vida i vida. Vida a més de la que tenim tots”

Entrevista a Pau Pérez a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès Fotografia: Abel Lacruz

Entrevista a Pau Pérez a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
Fotografia: Abel Lacruz

Ningú podria obviar que en Pau va iniciar la seva vida laboral treballant com a paleta i ferroviari. Aviat es va adonar que allò no era el que estimava. Des del començament, la seva vida va estar vinculada a la literatura. Va estudiar antropologia social i cultural, dret, sociologia i treball social tot i que des de ben petit va tenir clar que la seva vocació era la literatura: “la literatura és vida, vida i vida. Tres vegades vida a més de la que tenim tots”. Els seus pares li van ensenyar a llegir abans que els altres companys de classe. En aquella època, ja marcava diferència, tenia clar el seu futur: la literatura. No es penedeix del que va deixar enrere “Quan era petit sempre deia que volia que em paguessin per llegir. Avui en dia és el que faig, així que la situació és ideal”.

La seva constància i la seva manera d’enfrontar-se a les diferents situacions i contextos ha fet que des de fa setze anys dirigeixi una de les escoles d’escriptura més reconegudes. La seva passió per la literatura i l’ensenyament s’han traduït en la part essencial de la seva vida. Defineix l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès com una part importantíssima de la seva vida “No separo la feina de la vida personal. L’interès pel que faig ho porto a dins. Treballo amb els meus amics, amb gent interesantíssima, amb gent que després passa a formar part del terreny personal”. Assegura que el que més em motiva de treballar a aquesta escola és la il·lusió amb la que els alumnes surten de les aules.

(más…)