llibreria

Reinventar-se o morir

El tracte proper, l’especialització i una bona agenda cultural, eines clau dels llibreters per sobreviure a la crisi

Per Núria Garcia, Carla Genís, Cristina González i Abel Lacruz,  26 de maig de 2014

En els últims anys han tancat o s’han desplaçat força llibreries pel venciment dels contractes de lloguer, per dificultats del grup empresarial del qual formaven part o estrictament per la crisi de vendes, com a conseqüència de la caiguda general del mercat del llibre o dels problemes de model del propi negoci. Les llibreries més característiques i reconegudes de Barcelona estan veient transformada la seva situació. La crisi econòmica, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), els canvis estructurals de les editorials, la manca d’hàbit lector i les noves formes d’entreteniment són els causants de la situació d’inestabilitat en què es troben. En l’últim any, el 16,4% de les llibreries ha tancat. El canvi de model de negoci a què s’estan veient sotmeses les obliga a mudar-se, reinventar-se com a espais culturals o, en últim cas, tancar.
Canuda

Façana de a desapareguda llibreria Canuda // Foto: Abel Lacruz

El 2013, segons  l’INE, l’edició de llibres va caure un 19%, 223,686 milions de llibres menys que en 2012, afectant a les primeres edicions (- 15%) i a les reedicions (- 31%). L’edició impresa també ha caigut un 32% en els últims cinc anys, mentre que s’aposta per la edició digital que arriba a representar el 26% del total, segons la Panorámica de la Edición de Libros en España.  Un altre factor desencadenant de la crisi econòmica i que afecta al mercat editorial ha estat la pujada dels preus dels llibres com a conseqüència de la pujada de l’IVA. El 2013, la pujada va ser de 0,65 €, la pujada més elevada dels últims onze anys. D’aquesta manera, el preu mig dels llibres se situa en 14,52€.

A més de les petites i les mitjanes empreses, grans grups editorials també s’han vist afectats. Enciclopèdia Catalana va tancar l’1 de febrer de 2013 Proa Espais, una de les llibreries barcelonines amb major presència de llengua catalana, després de vuit anys al carrer Rosselló. El Grup va tancar l’exercici de 2012 amb unes pèrdues de 500 mil euros i un nivell de facturació de 22 milions d’euros, un 11% inferior a l’any anterior. Aquest tancament va ser fruit d’un ERO de reestructuració de l’empresa.

Estan en crisi les llibreries? Opinió de Jaume Ciurana, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona:
 
Un altre front obert amb què es troben les llibreries és el baix índex de lectura que té la societat actual, a causa, en part, de les noves formes d’entreteniment. Tot i que el 92% de la població espanyola sap llegir i el 88,6% declara llegir de forma habitual, els llibreters es queixen sobre els índex de lectura de la societat: “La gent no llegeix, aquest és el problema de fons. Aquí tenim un problema que no se soluciona d’avui per demà i que està vinculat al tema de l’educació”, afirma Xavier Cortès, propietari de la llibreria Memòria.

(más…)

Nova Documenta: de Cardenal Cassanyes a Pau Claris

Per Núria Garcia, 15 de maig del 2014

La llibreria Documenta es trasllada

La llibreria Documenta està vivint aquests dies de maig autènics canvis. Rebombori, molt de rebombori. Josep Cots i Èric del Arco, els seus propietaris, han estat preparant el trasllat de la llibreria del carrer Cardenal Cassanyes fins al barri de l’Eixample, carrer Pau Claris cantonada amb Valencia -molt a prop de la llibreria francesa Jaimes i la Casa del Llibre-.

Després de passar gairebé 40 anys al mateix local, dimarts dia 13 de maig es va fer la festa de comiat del vell local “per dir adéu  a Cardenal Cassanya però no pas a Documenta”. El final dels contractes de lloguer de renda antiga i la impossibilitat de renovar l’arrendament del vell local a tocar de la Rambla, va portar a Cots a buscar un altre establiment per mantenir la venda de llibres. (más…)

“No sóc llibreter, sóc un lector més”

Entrevista a Jordi Duarte, llibreter de Taifa

Per Núria Garcia, 24 de març del 2014

L’aparença d’en Jordi Duarte no correspon a la imatge que tots tenim en ment del típic llibreter que treballa en una llibreria de barri, i de Gràcia encara menys. No és que hi hagi manuals sobre els aspectes que hagin de tenir les persones d’un ofici concret, però en Jordi mai hauria semblat llibreter. Als seus 38 anys podríem treure-li’n ben bé 10 i pensar que encara es manté jove. “Us heu quedat sorpreses per l’edat, oi?”, pregunta sistemàticament com si fos un tret especial de la seva personalitat. Abans de parlar amb ell entrem a la llibreria encuriosides per veure el subjecte de la nostra cita. Al barri “bressol” de la cultura de Barcelona, Gràcia, a escassos metres dels cinemes Verdi hi ha Taifa, una de les llibreries simbòliques de la zona pel seu gènere, però que ha sabut contenir el cop de la crisi. A dins hi ha un ambient tranquil, no gaires persones remenant els prestatges. Un home de mitjana edat, el Roberto, està a la caixa cobrant un llibre i ens senyala en Jordi. La cara de desencaix és inevitable, no esperàvem trobar-nos un perfil de llibreter de barri acomodat amb un aire tan jovial, com descuidat i revolucionari a la vegada. El Jordi ens busca un racó, prenem una de les taules i cadires que hi ha –per aquells clients que vulguin passar una estona llegint i fullejant- i comencem. “Als 18 anys tenia clar que volia ser llibreter. Volia estudiar alguna cosa que m’introduís al món de la literatura i la història de la literatura” explica. Amb la llicenciatura de Filologia Hispànica i Gallega sota el braç, fa 20 anys, només tenia en ment conèixer llibres. “Les sortides que tenia coma professor o estudiós quan vaig acabar d’estudiar no m’interessaven gens”, afegeix. Va arribar a Taifa fa 11 anys perquè necessitaven personal, i com ja havia guanyat experiència en altres llibreries el van agafar.

Jordi Duarte a la llibreria Taifa. Des dels 18 anys ja va tenir clar que volia ser llibreter. Fotografia: Carla Genís

Jordi Duarte a la llibreria Taifa. Des dels 18 anys ja va tenir clar que volia ser llibreter.
Fotografia: Carla Genís

L’experiència que ja tenia en altres llibreries el va ajudar a entrar a Taifa

(más…)