Reinventar-se o morir

El tracte proper, l’especialització i una bona agenda cultural, eines clau dels llibreters per sobreviure a la crisi

Per Núria Garcia, Carla Genís, Cristina González i Abel Lacruz,  26 de maig de 2014

En els últims anys han tancat o s’han desplaçat força llibreries pel venciment dels contractes de lloguer, per dificultats del grup empresarial del qual formaven part o estrictament per la crisi de vendes, com a conseqüència de la caiguda general del mercat del llibre o dels problemes de model del propi negoci. Les llibreries més característiques i reconegudes de Barcelona estan veient transformada la seva situació. La crisi econòmica, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), els canvis estructurals de les editorials, la manca d’hàbit lector i les noves formes d’entreteniment són els causants de la situació d’inestabilitat en què es troben. En l’últim any, el 16,4% de les llibreries ha tancat. El canvi de model de negoci a què s’estan veient sotmeses les obliga a mudar-se, reinventar-se com a espais culturals o, en últim cas, tancar.

Façana de a desapareguda llibreria Canuda // Foto: Abel Lacruz

El 2013, segons  l’INE, l’edició de llibres va caure un 19%, 223,686 milions de llibres menys que en 2012, afectant a les primeres edicions (- 15%) i a les reedicions (- 31%). L’edició impresa també ha caigut un 32% en els últims cinc anys, mentre que s’aposta per la edició digital que arriba a representar el 26% del total, segons la Panorámica de la Edición de Libros en España.  Un altre factor desencadenant de la crisi econòmica i que afecta al mercat editorial ha estat la pujada dels preus dels llibres com a conseqüència de la pujada de l’IVA. El 2013, la pujada va ser de 0,65 €, la pujada més elevada dels últims onze anys. D’aquesta manera, el preu mig dels llibres se situa en 14,52€.

A més de les petites i les mitjanes empreses, grans grups editorials també s’han vist afectats. Enciclopèdia Catalana va tancar l’1 de febrer de 2013 Proa Espais, una de les llibreries barcelonines amb major presència de llengua catalana, després de vuit anys al carrer Rosselló. El Grup va tancar l’exercici de 2012 amb unes pèrdues de 500 mil euros i un nivell de facturació de 22 milions d’euros, un 11% inferior a l’any anterior. Aquest tancament va ser fruit d’un ERO de reestructuració de l’empresa.

Estan en crisi les llibreries? Opinió de Jaume Ciurana, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona:
 
Un altre front obert amb què es troben les llibreries és el baix índex de lectura que té la societat actual, a causa, en part, de les noves formes d’entreteniment. Tot i que el 92% de la població espanyola sap llegir i el 88,6% declara llegir de forma habitual, els llibreters es queixen sobre els índex de lectura de la societat: “La gent no llegeix, aquest és el problema de fons. Aquí tenim un problema que no se soluciona d’avui per demà i que està vinculat al tema de l’educació”, afirma Xavier Cortès, propietari de la llibreria Memòria.

Barcelona celebra l’Any Vinyoli

Com a motiu del 30è aniversari de la mort i el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli, Barcelona programa diferents activitats per a la seva commemoració

Per Cristina González, 17 de maig del 2014

Barcelona rememora l’any 2014 el naixement i la mort del poeta català Joan Vinyoli. Vinyoli ha estat un dels més grans poetes catalans del segle XX i amb la coincidència del 30è aniversari de la seva mort i el centenari del seu naixement, la capital catalana ha decidit realitzar una sèrie d’actes i lectures durant el 2014. El comissari Jordi Llavina junt amb les institucions culturals de la ciutat han estat els organitzadors d’aquesta celebració que culminarà el 3 de juliol, dia en el que es celebra el seu naixement.

Nova Documenta: de Cardenal Cassanyes a Pau Claris

Per Núria Garcia, 15 de maig del 2014

La llibreria Documenta es trasllada

La llibreria Documenta està vivint aquests dies de maig autènics canvis. Rebombori, molt de rebombori. Josep Cots i Èric del Arco, els seus propietaris, han estat preparant el trasllat de la llibreria del carrer Cardenal Cassanyes fins al barri de l’Eixample, carrer Pau Claris cantonada amb Valencia -molt a prop de la llibreria francesa Jaimes i la Casa del Llibre-.

Després de passar gairebé 40 anys al mateix local, dimarts dia 13 de maig es va fer la festa de comiat del vell local «per dir adéu  a Cardenal Cassanya però no pas a Documenta». El final dels contractes de lloguer de renda antiga i la impossibilitat de renovar l’arrendament del vell local a tocar de la Rambla, va portar a Cots a buscar un altre establiment per mantenir la venda de llibres.

«50 anys després s’ha demostrat que aquesta visió de futur que apareix al llibre era certa»

Pere Batlà, president de la Fundació Paco Candel        Foto: Carla Genís

Entrevista a Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel

Per Carla Genís, 10 de maig de 2014

Són set anys sense la figura de l’escriptor Paco Candel, però la seva obra continua vigent. Així ho destaca Pere Baltà, periodista, polític i actual president de la Fundació Paco Candel, mentre recorda un escriptor de barri “del qual periodistes com jo em vam aprendre molt”.

“Sempre havia volgut crear un projecte a on hi pogués participar la gent que estimo”

Entrevista a Anna González, ‘l’alma mater’ de l’editorial La Veronica Cartonera

Per Abel Lacruz, 3 de maig de 2014

Quan l’Anna González acabava el que en aquell moment era el seu últim projecte, que tractava sobre comunicació i residus 2.0, va decidir invertir el seu temps en un nou projecte. Era el nadal 2012-13, “Estava buscant alguna cosa de residus i passa allò que buscant una cosa n’acabes trobant una altra. Vaig descobrir que una tal Eloísa Cartonera va guanyar el premi ‘Príncep Claus’, vaig començar a investigar i em va semblar extraordinari”.

Eloisa Cartonera és la primera editorial cartonera, creada a l’Argentina fa 11 anys, en plena crisi del corralito, quan el paper havia pujat moltíssim, s’havien de presentar a una fira de poesia i se’ls va ocórrer utilitzar caixes de cartró. Altres editorials pioneres en la utilització de materials reciclats són La editorial más colorinche del mundo. Ràpidament van anar més cartoneres, especialment a Amèrica Central i del Sud.

La Veronica cartonera es troba, on si no, a la Plaça de la Verònica, a la confluència entre el carrer d’Avinyó i el de Cervantes. Presideix la plaça un edifici d’estil neoclàssic molt vingut a menys: l’antic Bolsín. Sembla mentida que el barri Gòtic contingui obres d’art tan grans i que no se’n faci ús. Una part del seu sostre interior va caure a principis de 2010, van traslladar l’Escola de Disseny i Art i des d’aleshores resta tancada i fent-se malbé. L’Anna González ens rep vestida amb una preciosa túnica color burdeus d’inspiració aràbiga i complementada amb un ampli somriure que es fa més intens quan parla de les coses que l’apassionen, com ara el Barri Gòtic o la literatura.

La Fundació Lluís Carulla presenta els Premis Francesc Candel 2014

Per Carla Genís, 30 d’abril del 2014

Un any més la Fundació Lluís Carulla ha convocat els Premis Francesc Candel. Per aquesta onzena edició, la fundació ha escollit com a lloc de presentació la seu de la Fundació de l’escriptor Candel, recordant així “un any especial, on es commemora una de les grans obres de Candel, Els altres Catalans, que compleix engany 50 anys de la seva publicació”, ha comentat Pere Baltà, actual president de la Fundació Paco Candel.

A l’acte han assistit Montserrat Carulla i Carles Duarte, presidenta i director repectivament de la Fundació Carulla, que han destacat la figura de Candel, amb qui guardaven una relació des de feia anys i que per això havien vist adient que un premi d’aquest nivell portés el seu nom.

Gabriel García Márquez mor als 87 anys

S’organitzaran nombrosos actes per homenatjar l’escriptor colombià

Per Carla Genís, 18 d’abril del 2014

El premi Nobel de literatura el 1982 ha mort aquest dijous Ciutat de Mèxic, on residia des de feia anys. Des de principis de setmana, l’escriptor ja havia ingressat a l’Instituto Nacional de Ciencias Médicas Salvador Zubirán, a Mèxic, afectat per un quadre pulmonar que li ha costat la vida.

Els seus familiars ja han anunciat que el cos de García Márquez serà incinerat en un acte privat. Així s’ha donat a conèixer a través d’un comunicat llegit per Jaime Abello, director de la Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà, i per María Cristina García Cepeda, directora de l’Institut Nacional de Belles Arts.

D’altra banda, el proper dilluns dei 21 d’abril la ciutat de Mèxic li rendirà un gran homenatge al Palau de Belles Arts, lloc on s’han acomiadat grans artistes com ara la pintora Frida Kahlo o el còmic Mario Moreno, Cantinflas.

Catalunya 2013: Augmenten els lectors però baixa la venda de llibres

Per Núria Garcia, 14 d’abril del 2014

Catalunya té un 3,4% de lectors més durant el 2013, però l’hàbit de comprar llibres baixa un 4,3%, segons un estudi realitzat pel Gremi d’Editors de Catalunya.

Albert Pèlach, el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, i David Fernàndez, president del Gremi d’Editors de Catalunya, van presentar l’Informe «Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya el 2013 « el passat 11 d’abril, on es veu reflectit, entre altres dades, que la freqüència de lectura entre els catalans ha augmentat un 3,2% en els últims anys.

L’explicació del descens de vendes de llibres, tot i l’augment de lectors, es basa en què els qui llegeixen ho fan en suport digital: un 64,9% de la població catalana de 14 anys o més diu que llegeix en aquest tipus de suport, un 14% més respecte al 2012.   A pesar d’aquest augment d’utilitzar els suports digitals, la majoria els aconsegueix sense pagar: un 77% aconsegueix sempre els llibres digitals sense pagar absolutament res, i només un 9,7% reconeix que paga els continguts electrònics. El percentatge d’entrevistats que tenen un lector de llibres electrònics ja arriba al 20%, enfront del 2,3% de 2010, el 3,1% de 2011 i el 6,5% de 2012 .

Dispositiu electrònic Kindle Fire per a la lectura de continguts digitals

“Tots som actors del gran teatre del món”

Entrevista a Pere Olivé, un dels referents a Catalunya i Espanya de la tècnica editorial i la il·lustració

Per Cristina González i Abel Lacruz, 6 d’abril de 2014

Abans de l’hora fixada, en Pere Olivé ja es troba al Café Vienés de l’Hotel Casa Fuster. Olivé és tot un referent en el món del còmic i la il·lustració. A més de treballar al TBO o a Patufet, ha estat el director d’art de l’editorial Planeta durant més de dues dècades. Té una energia i una conversa inesgotables. La seva memòria és prodigiosa, ha viscut molt i ha conegut quasi tothom que ha estat algú a Catalunya i España en les darreres dècades. Quan repassa la seva biografia, sempre té com a referents cronològics les tècniques d’il·lustració, composició i fotomuntatge de cada època. Però no només l’apassionen les arts gràfiques sinó que també és i ha estat un gran rapsoda i s’ha dedicat al teatre amateur –va coincidir amb Núria Feliu i Mario Cabré– i a la ràdio. És un home polifacètic amb una enorme passió per l’art i per la vida.

Exlibris BCN: Quan va començar la teva passió pels còmics?

Pere Olivé: Jo he llegit còmics, com tota la gent de la meva edat, des que era petit. El TBO, el Pulgarcito… M’agradaven molts tebeos argentins que llavors es venien. M’encantava La Codorniz. M’agradaven molt les olors i les lletres. Recordo que li deia a la meva àvia, que era valenciana, “M’agradaria rotular i fer unes lletres grans, moltes molt grans i moltes molt xicotetes. Rotular tebeos i rotular aquests pergamins que fan los frailes, jo vull ser fraile per rotular pergamins.” Tebeos com els de Roberto Alcázar y Pedrín o els capitans tan valientes y guerridos, no m’atreien massa. Yo confieso, si me ve algún lector me maldecirán el esqueleto, que, com a lector, abans de maquetar tebeos de superherois no me n’havia llegit cap, no m’agradaven.

“SENSE ENTENDRE EL PASSAT, NO PODEM COMPRENDRE EL PRESENT”

Entrevista a Joan Esculies, escriptor, periodista i historiador català

Per Carla Genís Martí, 27 d’abril del 2014

Falten un minuts per començar la presentació del seu llibre 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, però Joan Esculies es mostra seré mentre observa la porta de la llibreria del Museu d’Història de Catalunya, on els llibreters estan acabant d’enllestir els últims detalls de l’acte. Optem per asseure’ns en el banc que hi ha en un dels passadissos del museu. En concret, ell escull aquell lloc on pot continuar mantenint la vista cap a la llibreria. Tot i estar tranquil, no vol que res falli durant la presentació de la seva obra.

L’autor de 12.000! Els Catalans a la Primera Guerra Mundial, minuts abans de començar la presentació del seu llibre a la llibre del MHC.
Fotografia: Núria Garcia

‘12.000! ELS CATALANS A LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL’, OBRE NOVES HIPÒTESIS EN LA HISTÒRIA DEL PAÍS

Per Carla Genís Martí, 27 d’abril del 2014

Cap als volts de les set de la tarda, la Llibreria del Museu, situada en el mateix Museu d’Història de Catalunya (MHC), ja tenia oberta les seves portes per acollir tots aquells lectors i curiosos de la història del país interessats en conèixer de forma més detallada una part de la història de Catalunya que fins ara s’ha donat a conèixer poc a peu de carrer. I és com ha apuntat Agustí Alcoberro, director del MHC, a l’inici de la presentació, “la primera guerra mundial és un fet desconegut pels catalans i molt mitificada pel catalanisme”.

Quan la sala s’ha acabat d’omplir, els autors del llibre 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, Joan Esculies i David Martínez, s’han assegut al fons de la llibreria, acompanyats del director del MHC i la periodista i escriptora Agnès Rotger, encarregada de moderar el debat.  Tot seguit, un silenci ha inundat la sala.

Els autors del llibre durant l’inici de la Presentació, acompanyats del director del MHC i la periodista Agnès Rotger. Fotografia: Carla Genís

«No sóc llibreter, sóc un lector més»

Entrevista a Jordi Duarte, llibreter de Taifa

Per Núria Garcia, 24 de març del 2014

L’aparença d’en Jordi Duarte no correspon a la imatge que tots tenim en ment del típic llibreter que treballa en una llibreria de barri, i de Gràcia encara menys. No és que hi hagi manuals sobre els aspectes que hagin de tenir les persones d’un ofici concret, però en Jordi mai hauria semblat llibreter. Als seus 38 anys podríem treure-li’n ben bé 10 i pensar que encara es manté jove. “Us heu quedat sorpreses per l’edat, oi?”, pregunta sistemàticament com si fos un tret especial de la seva personalitat. Abans de parlar amb ell entrem a la llibreria encuriosides per veure el subjecte de la nostra cita. Al barri “bressol” de la cultura de Barcelona, Gràcia, a escassos metres dels cinemes Verdi hi ha Taifa, una de les llibreries simbòliques de la zona pel seu gènere, però que ha sabut contenir el cop de la crisi. A dins hi ha un ambient tranquil, no gaires persones remenant els prestatges. Un home de mitjana edat, el Roberto, està a la caixa cobrant un llibre i ens senyala en Jordi. La cara de desencaix és inevitable, no esperàvem trobar-nos un perfil de llibreter de barri acomodat amb un aire tan jovial, com descuidat i revolucionari a la vegada. El Jordi ens busca un racó, prenem una de les taules i cadires que hi ha –per aquells clients que vulguin passar una estona llegint i fullejant- i comencem. “Als 18 anys tenia clar que volia ser llibreter. Volia estudiar alguna cosa que m’introduís al món de la literatura i la història de la literatura” explica. Amb la llicenciatura de Filologia Hispànica i Gallega sota el braç, fa 20 anys, només tenia en ment conèixer llibres. “Les sortides que tenia coma professor o estudiós quan vaig acabar d’estudiar no m’interessaven gens”, afegeix. Va arribar a Taifa fa 11 anys perquè necessitaven personal, i com ja havia guanyat experiència en altres llibreries el van agafar.

Jordi Duarte a la llibreria Taifa. Des dels 18 anys ja va tenir clar que volia ser llibreter.
Fotografia: Carla Genís

L’experiència que ja tenia en altres llibreries el va ajudar a entrar a Taifa

“Som animals que hem nascut per explicar històries”

Entrevista a Pau Pérez, director i professor de l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès

Per Cristina González del Campo, 24 de març del 2014

Les prestatgeries plenes de llibres envolten la sala on en Pau Pérez, director i professor de l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès, ens ha concedit la cita. La seva camisa texana i el seu estil desenfadat ajuden a crear un ambient harmònic on poder parlar de tot. Les cadires perfectament posades i la llum que penetra pel gran finestral deixen pas a un ambient càlid i acollidor on poder mantindré una conversació generosa i afable.

“La literatura és vida, vida i vida. Vida a més de la que tenim tots”

Entrevista a Pau Pérez a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès
Fotografia: Abel Lacruz

Ningú podria obviar que en Pau va iniciar la seva vida laboral treballant com a paleta i ferroviari. Aviat es va adonar que allò no era el que estimava. Des del començament, la seva vida va estar vinculada a la literatura. Va estudiar antropologia social i cultural, dret, sociologia i treball social tot i que des de ben petit va tenir clar que la seva vocació era la literatura: “la literatura és vida, vida i vida. Tres vegades vida a més de la que tenim tots”. Els seus pares li van ensenyar a llegir abans que els altres companys de classe. En aquella època, ja marcava diferència, tenia clar el seu futur: la literatura. No es penedeix del que va deixar enrere “Quan era petit sempre deia que volia que em paguessin per llegir. Avui en dia és el que faig, així que la situació és ideal”.

La seva constància i la seva manera d’enfrontar-se a les diferents situacions i contextos ha fet que des de fa setze anys dirigeixi una de les escoles d’escriptura més reconegudes. La seva passió per la literatura i l’ensenyament s’han traduït en la part essencial de la seva vida. Defineix l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès com una part importantíssima de la seva vida “No separo la feina de la vida personal. L’interès pel que faig ho porto a dins. Treballo amb els meus amics, amb gent interesantíssima, amb gent que després passa a formar part del terreny personal”. Assegura que el que més em motiva de treballar a aquesta escola és la il·lusió amb la que els alumnes surten de les aules.

“La meva família mai no m’ha parlat de les meves limitacions, només de les meves possibilitats”

Entrevista a l’Anna Vives, que presenta el seu llibre «Si creus en mi, et sorprendré»

Per Abel Lacruz, 23 d’abril del 2014
Des que fa poc més de dos anys va aparèixer la tipografia «Anna», l’autora, Anna Vives, s’ha convertit en una celebritat: la seva cal·ligrafia ha aparegut estampada a les samarretes del Barça o del River Plate, al casc del motorista Jorge Lorenzo o fins i tot a les invitacions de casament de la filla del President de la Generalitat, Artur Mas. Tot això, en sí mateix, ja és una proesa. Però tenint en compte que l’Anna té la síndrome de Down, encara és més sorprenent.